Instrument de teclat: llista de tots els instruments musicals més populars d’aquesta família. Tots els instruments coneguts de la família de teclats s’inclouen juntament amb fotos, si estan disponibles. La llista inclou clavicèmbal, controlador de teclat i molt més.
- 1
acordió
Foto: Metaweb (FB) / CC-BY-2.5 Els acordions són una família d’instruments musicals en forma de caixa del tipus d’aeròfon de tub lliure impulsat per manxes, conegut col·loquialment com a squeezebox. Una persona que toca l’acordió es diu acordionista. L'acordió i el bandoneó estan relacionats; Harmonium i òrgan de canya nord-americà pertanyen a la mateixa família. L’instrument es toca comprimint o expandint la manxa mentre es premen els botons o les tecles, cosa que obre vàlvules anomenades paletes, permetent que l’aire flueixi sobre tires de llautó o acer anomenades llengües que vibren per moure’s dins del cos per produir un so. L’intèrpret sol tocar la melodia amb els botons o les tecles del manual correcte i l’acompanyament, compost per baix i ... Més - dos
Celesta
Foto: Metaweb (FB) / Llicència de documentació gratuïta GNU La celesta o celeste és un idiòfon colpejat que s’actua des d’un teclat. Sembla un piano o una gran caixa de música de fusta. Les claus estan connectades a martells que colpegen un conjunt de plaques metàl·liques que es pengen sobre ressonadors de fusta. Els models de quatre o cinc octaves solen tenir un pedal que sosté o silencia el to. Els instruments de tres octaves no tenen pedal a causa de la seva petita construcció 'de sobretaula'. Una de les obres més famoses que utilitza la celesta és la 'Dansa de la fada del sucre' de El trencanous, de Txaikovski. El so de la celesta és similar al del glockenspiel, però amb un timbre molt més suau i subtil. Aquesta qualitat va donar nom a l’instrument, celeste ... Més - 3
Klavichord
Foto: Metaweb (FB) / Llicència de documentació gratuïta GNU El clavicordi és un instrument europeu de teclat de corda conegut des de la baixa edat mitjana, el Renaixement, el barroc i el clàssic. Històricament, s'utilitzava principalment com a instrument de pràctica i com a ajut per a la composició, ja que no era prou fort per a actuacions més grans. El clavicordi crea un so colpejant cordes de llautó o ferro amb petites fulles metàl·liques anomenades tangents. Les vibracions es transmeten a la taula de ressonància a través del pont. El nom deriva de la paraula llatina clavis, que significa 'clau', i chorda, que significa 'corda, especialment d'un instrument musical' ... Més - 4
Dulziton
Foto: Metaweb (FB) / Llicència de documentació gratuïta GNU Un dulziton és un instrument de teclat en què el so és produït per una sèrie de diapasons que vibren quan són copejades per martells recoberts de feltre activats pel teclat. L'instrument va ser dissenyat per Thomas Machell de Glasgow i fabricat per Thomas Machell & Sons a finals del segle XIX i principis del XX. Una característica clau del Dulcitone era la seva portabilitat, producte del seu disseny lleuger i compacte, i el fet que les diapasons no estaven desentonades. No obstant això, el volum produït és extremadament limitat i la veu del dulziton sovint és substituïda per un carilló. Una peça per al Dulciton és Vincent d'Indys ... Més